Seguint el rastre d’experiències asexuals podem arribar fins bastant enrere en la història. Estirant el fil, s’han trobat mencions de l’asexualitat en espais feministes de la segona meitat del segle XX, com és el cas del Manifest asexual de Lisa Orlando (1972), en els estudis de Storms (1979) i Kinsey (1948, 1953) sobre la sexualitat humana i, fins i tot, a principis del segle XX, quan l’activista Carl Schlegel (1907) va utilitzar el terme asexual en la seva defensa de la igualtat de drets entre les persones de diferents orientacions sexuals. No obstant això, l’asexualitat tal com l’entenem avui en dia –i en particular la comunitat asexual– té una història molt més recent. Aquestes mencions històriques no es van descobrir fins anys després que es creessin les primeres comunitats asexuals actuals, de manera que hi ha una discontinuïtat històrica entre les experiències asexuals d’abans de 1997 i les comunitats que van formar-se al tombant del segle XXI.
Les primeres comunitats asexuals
Les primeres comunitats asexuals van formar-se en línia a finals de la dècada de 1990. És difícil determinar quina va ser la primera, però sovint se cita l’article My life as an amoeba, de Zoe O’Reilly, com un dels exemples més antics. Publicat el 1997, la secció de comentaris d’aquest escrit va servir de punt de trobada per a persones que ressonaven amb les experiències explicades per l’autora. Aquests primers anys es caracteritzen per la proliferació de diverses comunitats en línia no centralitzades, entre les quals destaca el Grup de Yahoo Haven for the Human Amoeba. En aquest context, encara no s’entenia l’asexualitat a través del paradigma de l’orientació sexual, sinó que cada espai la definia a la seva manera –si és que l’arribaven a definir– i, en general, partien de l’experiència de no voler tenir relacions sexuals per diferents motius.
El 2001 David Jay va crear La Xarxa per a l’Educació i la Visibilitat Asexual (AVEN, de l’anglès: The Asexual Visibility and Education Network), que esdevindria el punt neuràlgic de la comunitat asexual internacional durant la primera dècada del segle XXI. Tant Jay com els primers col·laboradors d’AVEN tenien una perspectiva molt oberta sobre com entendre l’asexualitat, alhora que la conceptualitzaven com una orientació sexual amb unes implicacions polítiques que ressonaven amb les de la resta del col·lectiu LGTB+. Tot i que no hi havia un consens sobre la millor manera de definir l’asexualitat, per tal de facilitar-ne la divulgació van incloure una definició clara i concisa de “persona asexual” a la pàgina principal: “una persona que no experimenta atracció sexual”. Malgrat adoptar aquesta definició com una eina per a l’activisme, s’entenia que cada membre de la comunitat podia utilitzar la definició que més li agradés.
Poc després de la seva fundació, AVEN va esdevenir el primer punt de contacte amb l’asexualitat per moltes persones que acabarien identificant-se com a part de la comunitat. Això va contribuir a una certa estandardització del discurs sobre què vol dir ser asexual a partir dels materials introductoris d’AVEN. En primer lloc, es va consolidar la conceptualització de l’asexualitat com una orientació sexual caracteritzada per no experimentar atracció sexual. A més, es va establir una clara diferència entre l’asexualitat i el celibat. Finalment, es va remarcar que tant el fet de desitjar relacions romàntiques com el de masturbar-se eren compatibles amb una identitat asexual. També és en aquest context que es van anar popularitzant termes com grissexual i demisexual per descriure els matisos d’experiències alineades amb la definició d’asexual, però que no hi acaben d’encaixar del tot.
Tot i que AVEN havia començat com un espai principalment angloparlant, a poc a poc es van anar creant subfòrums en altres idiomes. La versió en espanyol, AVENes, data del 2006. La primera comunitat catalana es va organitzar a través del grup de Facebook Asos de Catalunya, creat el 2014. Un dels objectius del grup era organitzar trobades mensuals presencials. Aquestes trobades van ser un punt clau perquè persones d’arreu del territori poguessin connectar, compartir vivències i visibilitzar l’existència de persones asexuals i de l’espectre asexual a casa nostra.
L’entrada a l’esfera pública
Durant la dècada de 2010, l’activisme asexual va començar a organitzar-se més enllà d’AVEN. Van aparèixer altres organitzacions dedicades específicament a la defensa de drets i la visibilització de les persones asexuals, com ara Ace Week, Asexual Outreach i The Ace and Aro Advocacy Project. Gran part d’aquest primer activisme es va enfocar a fer-se un lloc dins del moviment LGTB+, reivindicant la presència i la representació de les persones asexuals en espais on, fins aleshores, havien estat absents o invisibilitzades.
A l’Estat espanyol, el 2016 va tenir lloc un fet que suposaria un abans i un després en la visibilitat de l’asexualitat: un anunci publicitari de la marca de matalassos Flex va fer referència a les persones asexuals, cosa que va despertar curiositat per part dels mitjans de comunicació. Això va provocar una allau d’entrevistes i reportatges sobre l’asexualitat. Fins aleshores, la majoria de les persones asexuals que participaven en entrevistes ho feien des de l’anonimat, però en aquell moment algunes van decidir començar a donar la cara, i això va significar un punt d’inflexió en la visibilitat del col·lectiu.
Seguint l’embranzida generada per aquest augment de visibilitat, l’any 2017 Madrid va ser l’escenari de la Conferència Internacional d’Asexualitat, coincidint amb la celebració del WorldPride a la mateixa ciutat. Per primera vegada, es va reconèixer l’asexualitat des de les institucions i es va començar a incloure oficialment al col·lectiu LGBTIQA+ afegint la lletra A a l’acrònim.
El 2017 també va ser l’any que es va crear l’Associació Catalana d’Asexuals (ACA) amb la finalitat de denunciar situacions de discriminació i visibilitzar la comunitat. Entre els objectius de l’associació també es van incloure la formació, fer xarxa i crear espais de connexió, visibilitat i reivindicació. Actualment, l’ACA organitza activitats amb regularitat i, des del 2024, celebra el Dia Internacional de l’Asexualitat preparant una jornada de xerrades i tallers cada 6 d’abril.