Un ampli espectre d’experiències
Parlar sobre l’asexualitat i arromanticisme implica abordar un ampli espectre d’experiències, ja que són dos termes paraigües que engloben persones amb diverses identitats i orientacions. A grans trets, però, podem dir que l’asexualitat és l’orientació sexual que fa referència a les persones que experimenten poca o gens d’atracció sexual, mentre que l’arromanticisme és l’orientació romàntica que fa referència a les que experimenten poca o gens d’atracció romàntica.
El significat concret de poca atracció és una qüestió subjectiva que depèn de cada persona i del seu context. Pot fer referència a la intensitat amb què se sent, a la freqüència, o al fet de sentir atracció només en situacions molt específiques. A vegades, la intensitat de l’atracció és tan baixa que és pràcticament negligible, o la sents en tan poques ocasions a la vida que, a la pràctica, l’asexualitat o l’arromanticisme són la millor manera de descriure la teva experiència.
L’asexualitat i l’arromanticisme són experiències diferents. En alguns casos poden coincidir, però també hi ha persones asexuals que no són arromàntiques, i persones arromàntiques que no són asexuals.
L’espectre asexual
Tenint en compte aquesta gran diversitat d’experiències, des de la comunitat asexual es descriu l’asexualitat com un espectre. Per tant, també fa referència a les persones que senten menys interès pel sexe del que socialment s’espera i que, en conseqüència, no s’ajusten a les expectatives normatives de la societat sobre l’atracció, el desig i el comportament sexual.
L’espectre asexual, a més d’incloure les persones que s’identifiquen com a asexuals, inclou també aquelles que utilitzen altres etiquetes relacionades per descriure millor la seva experiència.
Dues de les etiquetes més comunes són grissexual i demisexual:
- Grissexualitat: les persones grissexuals se situen en l’àrea grisa entre l’asexualitat i l’al·losexualitat. Aquesta etiqueta és deliberadament flexible per incloure diversos matisos. Per exemple, algú pot identificar-se com a grissexual si experimenta atracció sexual en poques ocasions o només en circumstàncies molt específiques. Altres persones poden sentir que l’atracció és tan baixa que és gairebé inapreciable, o bé poden sentir-se properes a l’asexualitat, però tenir la impressió de no encaixar del tot en aquesta categoria.
- Demisexualitat: les persones demisexuals només experimenten atracció sexual després d’haver establert un fort vincle emocional amb algú. Això significa que la seva atracció sexual no apareix de manera espontània, sinó que requereix una connexió profunda amb la persona en qüestió.
L’espectre arromàntic
De la mateixa manera que l’asexualitat, l’arromanticisme és un espectre. En aquest sentit, també pot fer referència a les persones que se senten desconnectades dels ideals romàntics (o directament del concepte romàntic), i també a les persones que no tenen interès a establir una relació romàntica o senten rebuig davant de mostres de romanticisme.
Les paraules que utilitzem per descriure els matisos de l’espectre arromàntic són anàlogues a les de l’asexualitat. Per tant, també hi ha persones que s’identifiquen com a grisromàntiques o demiromàntiques, per posar un parell d’exemples.
Desafiant la norma
Hi ha una gran diversitat de motius pels quals una persona pot arribar a identificar-se amb l’asexualitat o l’arromanticisme. No obstant això, hi ha un element que uneix totes les persones asexuals i arromàntiques: la sensació que els models tradicionals de sexualitat, basats en un conjunt d’assumpcions sobre l’amor, el sexe i el desig sexual, així com en un únic espectre que va d’homosexual a heterosexual (passant per la bisexualitat), no ens acaben de funcionar.
Un altre factor d’unió és la necessitat del tipus de suport que ens poden oferir les comunitats asexuals i arromàntiques, respectivament. Tot i no compartir necessàriament una mateixa experiència, patim moltes de les mateixes problemàtiques i tenim un interès comú a generar alternatives per desmuntar la sexualitat obligatòria i l’amatonormativitat.
Tot i que podem arribar a identificar-nos amb l’asexualitat o l’arromanticisme per motius diferents, totes compartim el no encaixar del tot en altres categories existents i la necessitat de trobar millors maneres de parlar de la sexualitat i els vincles afectius més enllà de les assumpcions habituals sobre l’atracció, el desig i el comportament sexual.
La teoria de les atraccions separades
Sovint es parla d’atracció com a sinònim d’atracció sexual i romàntica, però això són dues expressions diferents de l’atracció que no sempre se senten alhora. Per exemple, és molt comú que una persona se senti sexualment atreta per una altra amb qui no sent cap connexió romàntica. De la mateixa manera, hi ha qui sent atracció romàntica o s’enamora sense sentir atracció sexual per la persona en qüestió. Més enllà de l’atracció romàntica i sexual, hi ha altres maneres de sentir atracció. Podem desitjar intimitat física no sexual (carícies, abraçades, petons…), voler establir un vincle d’amistat amb algú en concret, admirar l’aparença física d’una altra persona (sense que això impliqui desig sexual), etc.
La teoria de les atraccions separades permet posar nom a aquesta diversitat d’experiències. És una eina conceptual que parteix de la idea que hi ha diferents tipus d’atracció i moltes maneres diferents de viure-la. En el context de l’asexualitat i l’arromanticisme, aquesta teoria és útil perquè permet distingir, per exemple, entre atracció sexual, romàntica, sensual, estètica o afectiva, entre altres. Això pot ajudar les persones asexuals i arromàntiques a descriure millor les seves experiències personals, que poden incloure diferents tipus d’atraccions sense implicar alhora atracció o desig sexual i/o romàntic.
L’asexualitat com a orientació sexual
Entendre l’asexualitat com una orientació sexual permet connectar l’experiència asexual amb la de les altres orientacions sexuals, evitar la patologització i distingir-la d’altres fenòmens –no relacionats amb l’asexualitat– que poden donar-se en qualsevol persona, independentment de la seva orientació sexual. Per exemple, optar pel celibat, tenir un desequilibri hormonal, o haver viscut una situació potencialment traumàtica. Aquests dos últims casos poden generar experiències similars o complementàries a les de l’asexualitat, però poden requerir un acompanyament diferent que el que pot oferir la comunitat asexual.
L’orientació romàntica
Moltes persones de l’espectre asexual troben útil distingir entre l’orientació sexual i l’orientació romàntica per descriure millor la seva experiència, ja que algunes s’enamoren, però altres no. Quan es parteix d’aquest marc, les dues orientacions funcionen de manera complementària. D’una banda, l’orientació sexual fa referència a l’atracció sexual. De l’altra, l’orientació romàntica descriu el patró d’atracció romàntica d’una persona, habitualment —però no necessàriament— segons el gènere de les persones per qui se sent atreta o amb qui vol establir una relació romàntica. Dins de les orientacions romàntiques també s’inclou l’arromanticisme.
Entendre l’arromanticisme com una orientació romàntica (diferent de l’orientació sexual) permet explicar l’experiència de persones heterosexuals, homosexuals o bisexuals que, tot i sentir atracció sexual de manera normativa, se situen dins de l’espectre arromàntic pel que fa a l’atracció romàntica.
Atracció, desig, excitació i comportament
Per entendre l’asexualitat, pot ser útil distingir entre quatre conceptes clau: atracció sexual, desig sexual, excitació sexual i comportament sexual. Tot i que estan relacionats, no són el mateix i poden manifestar-se de manera independent.
- Desig sexual (o libido): es refereix a les ganes de tenir relacions sexuals, sigui en solitari o amb altres persones. Aquest desig no està necessàriament vinculat a una persona concreta.
- Atracció sexual: fa referència a sentir-se sexualment atret per una persona en particular. És diferent del desig sexual en la mesura que implica un enfocament específic cap a algú.
- Excitació sexual: és una resposta fisiològica d’activació del cos. Pot aparèixer de manera automàtica, fins i tot sense que hi hagi desig o atracció sexual.
- Comportament sexual: es refereix a l’acte de tenir o no relacions sexuals. Aquesta decisió pot estar influïda pel desig, l’atracció o l’excitació, però també per altres factors personals, emocionals o socials.
Dins de la comunitat asexual, moltes persones prefereixen no tenir relacions sexuals. Tanmateix, altres persones de l’espectre asexual decideixen mantenir relacions sexuals per diversos motius, com ara:
- La curiositat o l’exploració personal.
- Gaudir de les sensacions físiques que comporta.
- Compartir un espai d’intimitat amb una altra persona.
- Voler tenir criatures biològicament.