Què entenem per asexualitat?
Parlar sobre l’asexualitat implica abordar un ampli espectre d’experiències, ja que és un terme paraigües que engloba persones amb diverses identitats i orientacions. A grans trets, però, podem dir que l’asexualitat és l’orientació sexual que fa referència a les persones que experimenten poca o gens d’atracció sexual.
Tot i que aquesta és la definició més àmpliament acceptada, no totes les persones asexuals necessàriament entenen la seva asexualitat d’aquesta manera. El més important a l’hora d’identificar-se com a asexual és que aquesta paraula t’ajudi a descriure i explicar la pròpia experiència, independentment de si encaixes o no en qualsevol definició arbitrària del terme.
L’asexualitat com a comunitat
Hi ha una gran diversitat de motius pels quals una persona pot arribar a identificar-se amb l’asexualitat. No obstant això, hi ha un element que uneix totes les persones asexuals: la sensació que els models tradicionals de sexualitat, basats en un conjunt d’assumpcions sobre el sexe i el desig sexual, així com en un únic espectre que va d’homosexual a heterosexual (passant per la bisexualitat), no ens acaben de funcionar. Un altre factor d’unió és la necessitat del tipus de suport que ens poden oferir les comunitats asexuals. Tot i no compartir necessàriament una mateixa experiència, patim moltes de les mateixes problemàtiques i tenim un interès comú a generar alternatives.
En aquest sentit, va bé entendre la comunitat asexual com un conjunt de moltes experiències similars. Tot i que podem arribar a identificar-nos amb l’asexualitat per molts motius diferents, totes compartim el no encaixar del tot en altres categories existents i la necessitat de trobar millors maneres de parlar de la sexualitat més enllà de les assumpcions habituals sobre l’atracció, el desig i el comportament sexual.
L’espectre asexual
Tenint en compte aquesta gran diversitat d’experiències, des de la comunitat asexual es descriu l’asexualitat com un espectre. L’espectre asexual, a més d’incloure les persones que s’identifiquen com a asexuals, inclou també aquelles que utilitzen altres etiquetes relacionades per descriure millor la seva experiència.
Dues de les etiquetes més comunes són grissexual i demisexual:
- Grissexualitat: les persones grissexuals se situen en l’àrea grisa entre l’asexualitat i l’al·losexualitat. Aquesta etiqueta és deliberadament flexible per incloure diversos matisos. Per exemple, algú pot identificar-se com a grissexual si experimenta atracció sexual en poques ocasions o només en circumstàncies molt específiques. Altres persones poden sentir que l’atracció és tan baixa que és gairebé inapreciable, o bé poden sentir-se properes a l’asexualitat, però tenir la impressió de no encaixar del tot en aquesta categoria.
- Demisexualitat: les persones demisexuals només experimenten atracció sexual després d’haver establert un fort vincle emocional amb algú. Això significa que la seva atracció sexual no apareix de manera espontània, sinó que requereix una connexió profunda amb la persona en qüestió.
Conceptes per entendre millor l’experiència asexual
L’asexualitat com a orientació sexual
Entendre l’asexualitat com una orientació sexual permet connectar l’experiència asexual amb la de les altres orientacions sexuals, evitar la patologització i distingir-la d’altres fenòmens –no relacionats amb l’asexualitat– que poden donar-se en qualsevol persona, independentment de la seva orientació sexual. Per exemple, optar pel celibat, tenir un desequilibri hormonal, o haver viscut una situació potencialment traumàtica. Aquests dos últims casos poden generar experiències similars o complementàries a les de l’asexualitat, però poden requerir un acompanyament diferent que el que pot oferir la comunitat asexual.
L’orientació romàntica
Moltes persones de l’espectre asexual troben útil distingir entre l’orientació sexual i l’orientació romàntica per descriure millor la seva experiència. L’orientació romàntica descriu el patró d’atracció romàntica d’una persona, habitualment –però no necessàriament– segons el gènere de les persones per qui se sent atreta o amb qui vol establir una relació romàntica. Dins de les orientacions romàntiques també s’inclou l’arromanticisme.
La teoria de les atraccions separades
La teoria de les atraccions separades és una eina conceptual que proposa entendre diferents formes d’atracció de manera independent, en lloc d’agrupar-les sota un sol terme. En el context de l’asexualitat, aquesta teoria és útil perquè permet distingir, per exemple, entre atracció sexual, romàntica, sensual, estètica o platònica, entre altres. Això pot ajudar les persones asexuals a descriure millor les seves experiències personals, que poden incloure diferents tipus d’atraccions sense implicar atracció o desig sexual.
Atracció, desig, excitació i comportament
Per entendre l’asexualitat, pot ser útil distingir entre quatre conceptes clau: atracció sexual, desig sexual, excitació sexual i comportament sexual. Tot i que estan relacionats, no són el mateix i poden manifestar-se de manera independent.
- Desig sexual (o libido): es refereix a les ganes de tenir relacions sexuals, sigui en solitari o amb altres persones. Aquest desig no està necessàriament vinculat a una persona concreta.
- Atracció sexual: fa referència a sentir-se sexualment atret per una persona en particular. És diferent del desig sexual en la mesura que implica un enfocament específic cap a algú.
- Excitació sexual: és una resposta fisiològica d’activació del cos. Pot aparèixer de manera automàtica, fins i tot sense que hi hagi desig o atracció sexual.
- Comportament sexual: es refereix a l’acte de tenir o no relacions sexuals. Aquesta decisió pot estar influïda pel desig, l’atracció o l’excitació, però també per altres factors personals, emocionals o socials.
Dins de la comunitat asexual, moltes persones prefereixen no tenir relacions sexuals. Tanmateix, altres persones de l’espectre asexual decideixen mantenir relacions sexuals per diversos motius, com ara:
- La curiositat o l’exploració personal.
- Gaudir de les sensacions físiques que comporta.
- Compartir un espai d’intimitat amb una altra persona.
- Voler tenir criatures biològicament.