Carta a la comunitat de la diversitat

Som les persones que de vegades sembla que no existim.

Aquelles a les que encara avui dia se’ls diu que no existeixen. O que la nostra existència és fruït d’un error que s’ha de solucionar. Som les que vivim a ciutats i pobles de Catalunya, com és Barcelona, i a l’any 2020 encara seguim atentes als intents de patologització i a les teràpies de conversió per part de professionals de la salut. I que acostumem a respondre renunciant a l’assistència sanitària, especialment en l’àmbit de la salut mental, per por que en denunciar-ho siguem nosaltres a qui se’ns qüestiona.

Som les persones percebudes, segons els estudis, com a robots o animals: els humans victimitzats amb deshumanització. Som les persones que sabem que no és el mateix desig sexual que atracció sexual; aquelles per a les quals és molt important l’existència i divisió de les diverses atraccions. Persones, com totes, amb passions, sentiments, i unes o altres preferències i conductes davant el sexe.

Som la comunitat asexual.

Som l’entitat que reivindica l’existència d’un espectre per a tota la sexualitat humana, i un altre per a tota l’afectivitat humana, les quals interaccionen de diversa manera amb tots els gèneres. També som l’entitat que tracta d’acollir aquelles persones que mai no senten atracció sexual. I aquelles que la senten de manera poc freqüent, les que es troben a l’espectre asexual.

Som l’entitat que recull la feina desenvolupada per les xarxes internacionals i mira d’oferir una visió honesta, no patalogitzadora i desestigmatitzant de les persones de l’espectre asexual i les persones de l’espectre arromàntic.

Som aquell grup de persones que el 2016 van començar a donar la cara a entrevistes a televisió, ràdio i premsa escrita. Qui vam aguantar els atacs que va haver-hi en resposta, davant el silenci de la resta d’institucions. I vam veure com aquelles psicòlogues que es van posicionar en defensar la dignitat de les persones asexuals van ser desplaçades de congressos i institucions.

Som activistes que, amb tot, vam participar als congressos espanyols de sexologia, a la celebració de la Petonada per Sant Jordi, a la Trobada Internacional d’Observatoris Contra la LGTBIfòbia, al Monifesta’t de l’Esplac, al màster de la UAB, al màster de l’Institut Gomà, a les xerrades de Sinver…

També vam ser a Lleida, quan Colors de Ponent ens hi va convidar. I a Madrid, quan ho va fer la Fundación Triángulo. Vam participar a la Conferència de Drets Humans al marc del WorldPride, al costat de més de 200 ponents de 46 països de 5 continents, en què destacava la participació de l’ONU, el Parlament Europeu, la Comissió Europea, Amnistia Internacional, UNICEF, Creu Roja i moltes altres entitats. Allà vam acordar en una declaració conjunta que la comunitat LGTBIQA+ requereix mesures concretes en els àmbits de la investigació, la formació i l’accés a tractaments sanitaris.

Som el moviment al qual li està costant avançar, però que ho seguim intentant.

Som l’Associació Catalana d’Asexuals.

Avui fem un pas que considerem molt important, i del qual en sentim orgull. Paral·lelament a l’enviament d’aquesta carta, iniciem els tràmits de la nostra sol·licitud per esdevenir membres del Consell Nacional LGTBI de la Generalitat de Catalunya. I ho fem amb la vista posada al futur.

Us dirigim aquesta carta per tal que ens permeteu aportar més diversitat a la ja existent i reconeguda dins el col·lectiu i la societat.

Volem fer-ho al vostre costat.