Capçalera de la carta oberta a la comunitat de la diversitat

Carta a la comunitat de la diversitat

Som les persones que de vegades sembla que no existim.

Aquelles a les que encara avui dia se’ls diu que no existeixen. O que la nostra existència és fruït d’un error que s’ha de solucionar. Som les que vivim a ciutats i pobles de Catalunya, com és Barcelona, i a l’any 2020 encara seguim atentes als intents de patologització i a les teràpies de conversió per part de professionals de la salut. I que acostumem a respondre renunciant a l’assistència sanitària, especialment en l’àmbit de la salut mental, per por que en denunciar-ho siguem nosaltres a qui se’ns qüestiona.

Som les persones percebudes, segons els estudis, com a robots o animals: els humans victimitzats amb deshumanització. Som les persones que sabem que no és el mateix desig sexual que atracció sexual; aquelles per a les quals és molt important l’existència i divisió de les diverses atraccions. Persones, com totes, amb passions, sentiments, i unes o altres preferències i conductes davant el sexe.

Som la comunitat asexual.

Som l’entitat que reivindica l’existència d’un espectre per a tota la sexualitat humana, i un altre per a tota l’afectivitat humana, les quals interaccionen de diversa manera amb tots els gèneres. També som l’entitat que tracta d’acollir aquelles persones que mai no senten atracció sexual. I aquelles que la senten de manera poc freqüent, les que es troben a l’espectre asexual.

Som l’entitat que recull la feina desenvolupada per les xarxes internacionals i mira d’oferir una visió honesta, no patalogitzadora i desestigmatitzant de les persones de l’espectre asexual i les persones de l’espectre arromàntic.

Som aquell grup de persones que el 2016 van començar a donar la cara a entrevistes a televisió, ràdio i premsa escrita. Qui vam aguantar els atacs que va haver-hi en resposta, davant el silenci de la resta d’institucions. I vam veure com aquelles psicòlogues que es van posicionar en defensar la dignitat de les persones asexuals van ser desplaçades de congressos i institucions.

Som activistes que, amb tot, vam participar als congressos espanyols de sexologia, a la celebració de la Petonada per Sant Jordi, a la Trobada Internacional d’Observatoris Contra la LGTBIfòbia, al Monifesta’t de l’Esplac, al màster de la UAB, al màster de l’Institut Gomà, a les xerrades de Sinver…

També vam ser a Lleida, quan Colors de Ponent ens hi va convidar. I a Madrid, quan ho va fer la Fundación Triángulo. Vam participar a la Conferència de Drets Humans al marc del WorldPride, al costat de més de 200 ponents de 46 països de 5 continents, en què destacava la participació de l’ONU, el Parlament Europeu, la Comissió Europea, Amnistia Internacional, UNICEF, Creu Roja i moltes altres entitats. Allà vam acordar en una declaració conjunta que la comunitat LGTBIQA+ requereix mesures concretes en els àmbits de la investigació, la formació i l’accés a tractaments sanitaris.

Som el moviment al qual li està costant avançar, però que ho seguim intentant.

Som l’Associació Catalana d’Asexuals.

Avui fem un pas que considerem molt important, i del qual en sentim orgull. Paral·lelament a l’enviament d’aquesta carta, iniciem els tràmits de la nostra sol·licitud per esdevenir membres del Consell Nacional LGTBI de la Generalitat de Catalunya. I ho fem amb la vista posada al futur.

Us dirigim aquesta carta per tal que ens permeteu aportar més diversitat a la ja existent i reconeguda dins el col·lectiu i la societat.

Volem fer-ho al vostre costat.

Psicologia afirmativa a l'Andalusia Occidental

Psicologia afirmativa al Col·legi Oficial de Psicòlegs de l’Andalusia Occidental

El Col·legi Oficial de Psicòlegs de l’Andalusia Occidental està acollint en aquests moments una taula rodona sobre diversitat sexual en què hi ha una important representació de la psicologia afirmativa. A la taula hi participen 4 professionals de la psicologia amb reconeguda trajectòria en el suport a persones gays, lesbianes, bisexuals i asexuals.

Psicologia afirmativa gay

En Gabriel J. Martin, escriptor entre d’altres del llibre El ciclo del amor marica, és tot un referent en psicologia afirmativa a tot l’estat espanyol. També és un referent en activisme per les llibertats sexuals a Catalunya, a més a més de la seva dedicació en l’àmbit empresarial.

Per la seva banda, la Rosa Maria Mena Bravo parla de la Realitat lesbiana, una perspectiva integradora.

Bisexualitat, acceptació i mecanismes d’inhibició afectivosexuals

En Denis Pascón és membre l’APA, l’American Psychological Association. Aquesta entitat va ser de les primeres en reconéixer l’asexualitat com a una orientació sexual.

Asexualitat: atenció des d’un model psicoafirmatiu i sexològic

La Martina González Veiga és fundadora del Con Mucho Gusto, consulta sexològica. A la imatge de l’article hi ha dues captures de pantalla de la seva presentació, agafades de les stories d’Instagram de @lapsicowoman, gràcies per ajudar amb la difusió!

Com es pot veure, les dues imatges representen allò que sempre hem defensat a l’aca:

  • Les etiquetes són una eina que serveixen a les persones i, per tant, és cada persona qui ha de decidir aquelles que millor li apliquin. O no aplicar-les. O canviar-les.
  • La diversitat (i dins d’ella, l’asexualitat) dóna més eines a totes les persones per tal d’entendre’s i comprendre quines creences i hàbits es basen en el sistema cultural predominant.

Andalusia, nova oportunitat per a la diversitat i la psicologia afirmativa

Cada cop més regions miren de donar visibilitat i defensar la diversitat. Amb aquestes Jornades, la zona més al sur d’Espanya demostra estar tan a l’avanguarda com qualsevol altra en la defensa de les llibertats sexuals. El nostre suport a tota iniciativa que, dins d’altres associacions o amb caràcter propi, es constitueixi per tal de donar suport a les persones asexuals.

Com si fos ahir, les sèries catalanes i l'asexualitat

Les sèries catalanes, punta de llança de la diversitat

La representació és important, també a les sèries que mirem, com són les sèries catalanes. Vivim envoltats de pel·lícules, series, llibres, cançons… que intenten representar la realitat. Però, què passa quan no et trobes en aquesta realitat? Quan no veus aquell personatge que sent el mateix que tu, que pensa allò que se’t passa pel cap, que et representa. Potser et sents en soledat; potser et sents diferent. Això no ajuda a creure que el que sents és real i vàlid. Per aquest motiu, la representació és important.

L’asexualitat, de mica en mica, guanya espai abans heteronormatiu

Actualment, es comencen a veure, cada cop més, personatges asexuals. Personatges que porten a la pantalla o al paper l’orientació sexual que compartim. I la porten amb un futur, amb normalitat. I l’exemple més recent, i que ens toca a prop, és l’Ari, de Com si fos ahir. És interessant com, de forma natural, tracten temes que provoquen moltes discussions amb les persones no asexuals. I la sèrie ho deixa clar. No és per un trauma, no és per falta d’experiència, no és per por.

[alerta spoiler]

L’Ari té relacions sexuals, n’ha tingut diverses vegades, però segueix sense fer-li el pes. I quan en té amb la parella, explica que dubtava si en estimar la persona seria diferent, però no ho és. No és que hagi de trobar LA persona. És realista, perquè es veu l’efecte que té la desinformació sobre aquesta orientació en les persones que ho viuen de forma directa. L’Ari sent malestar en pensar que perdrà la parella per ser com és i no poder fer-hi res. En Manel sent malestar perquè se l’estima, però alhora no l’entén, perquè va contra tot allò que sempre li han ensenyat.

Com si fos ahir, sèrie catalana i exemple a seguir, compta amb el nostre suport

La comunitat asexual esperava expectant des del moment en què es van començar a veure senyals que l’Ari podria ser asexual. Com ho resoldrien? Després d’haver viscut tants personatges que podrien haver-ho sigut i de sobte els “curen”, ens costa esperançar-nos amb senyals com aquest. Per aquest motiu, gràcies Com si fos ahir. Gràcies per haver-nos representat i no haver abusat del sensacionalisme i de l’atac a les minories. Confiem que la història de l’Ari pugui arribar a molta gent i seguim plegats el bon camí de normalitzar l’asexualitat com a orientació sexual.

Entrevista a Reus Digital sobre l'asexualitat

Apareixem a Reus Digital

Ahir es publicava una entrevista a Reus Digital de com a l’ACA treballem per tal de millorar la vida de les persones asexuals. A l’article hi ha uns dos eixos, que creiem que us poden interessar:

  • El testimoni del Pablo, que explica per quin motiu s’ha constituït l’associació catalana d’asexuals i que provem d’aconseguir.
  • El testimoni de la Cori que, des de la pròpia experiència, explica la seva vida a Reus com a demisexual.

Reus Digital contribueix a l’equilibri territorial

Ens agrada especialment aquest article perquè ens dóna la possibilitat de mostrar l’equilibri territorial que busquem a l’ACA. Perquè entenem que la creació d’una identitat pròpia és més fàcil si es fa des de la localitat, amb referents propers i no només als mass media.

I és que l’asexualitat no és quelcom exòtic que ara es mostri en entrevistes i potser alguna sèrie. És una orientació sexual, una realitat amb què conviuen familiars, amistats i les persones que ens trobem a la feina.

La demisexualitat, part de l’espectre asexual

També ens agrada perquè es mostra una part de l’espectre asexual sovint oblidat pels mitjans de comunicació: les persones demisexuals. Aprofitem per revivindicar doncs l’asexualitat en tot el seu espectre, en el qual es troba la demisexualitat.

Però sobre tot, si la Cori és dins de l’espectre asexual, més enllà d’utilitzar l’etiqueta demisexual, és perquè així ho ha escollit. A l’ACA entenem que les etiquetes no són més que un ajut a la identitat pròpia. Per defensar-la i donar-la a conéixer a situacions de discriminació.

I què és per a la Cori la demisexualitat? En les seves pròpies paraules: “Hi ha gent que d’entrada sent atracció sexual per algú altre. Després, si tot va bé, inicia una relació. Per a mi és al revés.”

En qualsevol cas, persones de tot l’espectre asexual coincideixen en això: “Que no sentis atracció sexual i ho diguis genera encara una gran incomprensió“.