Imatge De Fobos y Deimos, videojoc contra la LGTB-fòbia

De Fobos y Deimos, un vídeojoc contra la LGTB+fòbia

De Fobos y Deimos és un vídeojoc ideat per l’Alexander Rodríguez Delgado, psicòleg, educador i orientador. A més a més dels estudis en psicologia, sempre ha sentit passió pels vídeojocs, que considera una eina molt poderosa en l’àmbit educatiu que no s’ha utilitzat prou. Així, té diverses publicacions al web Gaymer on ha parlat de les persones trans i també del VIH.

De Fobos y Deimos, la història de Jokin i amistats

El Jokin és estudiant de l’Acadèmia de Defensors, les persones que es dediquen a protegir tothom de les injustícies diàries. A De Fobos y Deimos, joc RPG, Jokin i altres personatges veuran de ben a prop la diversifòbia i es decidiran a combatre-la.

Qui jugui podrà anar decidint el desenvolupament del joc i la vida de Jokin. Un total de 7 personatges més s’uneixen a Jokin, amb habilitats, experiències i conflictes interns propis. Durant el joc, a més a més de la història característica, les vivències pròpies de cada personatge es descobreixen de mica en mica. És el torn de les persones que juguen: per tal d’esbrinar-les i per combatre en equip la LGTBIQA+fòbia.

De Fobos y Deimos… i l’associació d’asexuals?

Significa que hi haguem col·laborat (una miqueta) que hi apareixen personatges de l’espectre asexual? Ni confirmem ni desmentim, haureu de jugar-hi per tal d’esbrinar-ho. Sí que us avancem que ens han demanat assessorament sobre una petita part del vídeojoc.

No hem vist encara el resultat final, però per la professionalitat que vam captar, ens atrevim a fer-hi confiança.

Els videojocs amb finalitat didàctica

S’han fet abans videojocs amb finalitats educatives, però aquest és el primer RPG per combatre la LGTB+fòbia. Per a tothom que hi estigui interessat, us convidem a visitar la pàgina del projecte i us anunciem que estarà disponible a Steam el 6 de juliol. Fins llavors, podem descarregar la demo des del web oficial.

Com si fos ahir, les sèries catalanes i l'asexualitat

Les sèries catalanes, punta de llança de la diversitat

La representació és important, també a les sèries que mirem, com són les sèries catalanes. Vivim envoltats de pel·lícules, series, llibres, cançons… que intenten representar la realitat. Però, què passa quan no et trobes en aquesta realitat? Quan no veus aquell personatge que sent el mateix que tu, que pensa allò que se’t passa pel cap, que et representa. Potser et sents en soledat; potser et sents diferent. Això no ajuda a creure que el que sents és real i vàlid. Per aquest motiu, la representació és important.

L’asexualitat, de mica en mica, guanya espai abans heteronormatiu

Actualment, es comencen a veure, cada cop més, personatges asexuals. Personatges que porten a la pantalla o al paper l’orientació sexual que compartim. I la porten amb un futur, amb normalitat. I l’exemple més recent, i que ens toca a prop, és l’Ari, de Com si fos ahir. És interessant com, de forma natural, tracten temes que provoquen moltes discussions amb les persones no asexuals. I la sèrie ho deixa clar. No és per un trauma, no és per falta d’experiència, no és per por.

[alerta spoiler]

L’Ari té relacions sexuals, n’ha tingut diverses vegades, però segueix sense fer-li el pes. I quan en té amb la parella, explica que dubtava si en estimar la persona seria diferent, però no ho és. No és que hagi de trobar LA persona. És realista, perquè es veu l’efecte que té la desinformació sobre aquesta orientació en les persones que ho viuen de forma directa. L’Ari sent malestar en pensar que perdrà la parella per ser com és i no poder fer-hi res. En Manel sent malestar perquè se l’estima, però alhora no l’entén, perquè va contra tot allò que sempre li han ensenyat.

Com si fos ahir, sèrie catalana i exemple a seguir, compta amb el nostre suport

La comunitat asexual esperava expectant des del moment en què es van començar a veure senyals que l’Ari podria ser asexual. Com ho resoldrien? Després d’haver viscut tants personatges que podrien haver-ho sigut i de sobte els “curen”, ens costa esperançar-nos amb senyals com aquest. Per aquest motiu, gràcies Com si fos ahir. Gràcies per haver-nos representat i no haver abusat del sensacionalisme i de l’atac a les minories. Confiem que la història de l’Ari pugui arribar a molta gent i seguim plegats el bon camí de normalitzar l’asexualitat com a orientació sexual.