La Sheila Estévez explica els reptes de les persones amb diversitat sexual i afectiva

Diversitat afectiva-sexual i de gènere amb Sheila Estévez

La Sheila Estévez va ser una de les alumnes que vam conèixer fa uns anys. Va ser a una classe que vam impartir per al màster de relacions de parella a l’Institut Gomà. L’existència de l’asexualitat la va sorprendre i fer reflexionar.

L’aparició de la Sheila Estévez a la ràdio del Clot

En aquest programa, conduït per la Susi Lizón, la Sheila i altres persones exposen la diversitat sexual i de gènere. Això és, quins trets caracteritzen els reptes habituals que pateixen. També hi és el Ton, una de les persones que vam conèixer en col·laboracions amb l’Observatori contra l’Homofòbia.

Cap al minut 29 la Sheila Estévez comença a explicar els problemes amb què es troben les persones que no encaixen amb els estàndards establerts. La primera problemàtica, que a la comunitat asexual coneixem prou bé, és l’autoinvalidació.

Agraïm que el contigut que vam transmetre en aquella classe sigui confirmat pel seu dia a dia com a professional de la psicologia. Per a l’Associació Catalana d’Asexuals és imprescindible que les persones que es dediquen professionalment a la psicologia puguin oferir un tractament complet i empàtic a tothom. I és que les persones asexuals no han rebut gaire aquest tracte fins fa poc.

Al programa es parla específicament de les sigles LGBTIA, amb un moment de dubte sobre si la A corresponent a “asexual” hi entra. No dubteu més! L’asexualitat és dins del col·lectiu!

Cal reduir les agressions i tractar que totes es denunciïn

Com explica el Ton, l’Observatori s’encarrega de prendre nota de totes les discriminacions patides per tal d’elaborar un informe anual. A més a més, aquelles persones que volen poden seguir el tràmit de denúncia amb la llei 11/2014 o per altres vies.

També està implicat en aconseguir que es doni asil a les persones LGTBIQA+ que fugen d’altres països, on poden córrer un perill especialment greu. De fet, la legislació espanyola ho reconeix de manera explícita des de 2009.

Deures pendents: treballar encara més el gènere

La identitat de gènere acostuma a ser un tema molt recorrent comunitat asexual. La qual, sembla tenir les seves pròpies dinàmiques al respecte. Us en parlarem més endavant, ara us deixem gaudir de l’àudio del programa de ràdio.

Representació de persones asexuals a la Tarda, de la Xarxa de Comunicació Audiovisual

L’asexualitat a la Tarda, de la Xarxa

Farà poc més d’un any, persones asexuals que estàvem per Catalunya vam col·laborar amb la Xarxa de Comunicació Audiovisual.

Aquest any no ha estat a cap programa de televisió com anteriorment, sinó a un programa de ràdio: La Tarda.

La Tarda de la Xarxa i la diversitat sexual

El programa, de poc més de mitja hora, es va anomenar Maneres de viure la sexualitat. En ell van intervenir diversos professionals de la sexologia, més o menys familiaritzats amb la diversitat i, més concretament, amb l’asexualitat. Va haver-hi allò que podríem calificar de part introductòria, on un sexòleg dedicat a l’ensenyament explicava que li havien dit que no parlava prou de diversitat sexual. Després d’afegir l’homosexualitat, des de l’aca encara trobem a faltar molta més interseccionalitat, però de mica en mica!

El sexe a la tercera edat

Va ser llavors quan vam intervenir per a explicar com és la vida d’algú asexual. De manera àgil i tractant de rectificar les possibles confusions que es podien haver generat durant les exposicions inicials. Sense sorpreses: és habitual que les idees preconcebudes es basin en estereotips incorrectes.
Van entrar en directe doncs dues dones de la tercera edat, que van explicar la seva experiència en la qual segueixen encara tenint relacions sexuals. Si bé inicialment es podia entendre una i altra postura com a oposades (quelcom semblant a asexualitat vs sexe en la tercera edat), no va ser així. Al cap i a la fi, totes dues realitats tenen com a punt comú empoderar-se en la pròpia identitat.

Manca de diversitat a la Xarxa?

Ens apropàvem al final del programa i els periodistes ens van comentar que havien tingut dificultats per trobar més perfils. Potser no ho havien fet com tocava? La diversitat és arreu! Just abans d’acabar va entrar en antena una noia que va comentar que se sentia atreta afectivament per altres noies. Van intentar assignar-li alguna etiqueta, com a lesbiana o bisexual, que va preferir no adquirir com a pròpies. Sí que es va sentir còmode amb el sistema d’atraccions separades que li vam explicar des de l’aca.

Sense què viuen...? Programa Islàndia de RAC1

Viure sense… L’asexualitat a RAC1

Sense què vius que per a la resta de la gent és realment important? Aquesta pregunta ens van fer dimecres passat a la ràdio, en una nova entrevista on es parlava d’asexualitat a RAC1, al programa Islàndia.

No tenir carnet de conduir, no beure alcohol…

Però sense què vivim les persones asexuals? L’Albert Om fa diverses preguntes a l’Álex per tal d’intentar entendre-ho bé. Ser asexual és viure sense sexe? Ja ho ha explicat moltes vegades, però sap que la intenció del presentador és bona i ho explica una més. Ser asexual no implica viure sense sexe. Però llavors, un cop més, sense què viuen les persones asexuals? Per alguna raó hem d’estar representades al programa…

L’asexualitat i RAC1 o la visibilització de la manera més natural

Programes com Viure sense d’Islàndia ajuden a la diversitat, en apropar-la a la gent de manera ràpida, senzilla i dinàmica. Això és vital per a la plena acceptació. Encara que l’asexualitat, com a orientació sexual, no sigui una elecció, vam trobar molt enriquidor conèixer opcions com el naturalisme. I és que aquest potser se sustenta en la no sexualització dels cossos, un punt segurament proper a l’asexualitat.

Sense sexe o sense atracció sexual?

És comú que quan algú sent la paraula “asexualitat”, per etimologia, pugui pensar en l’absència d’activitat sexual. Realment, aquesta activitat sí que acostuma a ser present, en uns o altres percentatges, i probablament amb la consideració d’activitats més enllà del coit, siguin amb una o més persones o sense elles.

Cal remarcar doncs que allò que ens manca a les persones asexuals, ens agradi o no que sigui així, és l’atracció sexual dirigida cap a altres persones. Confiem en què aquesta entrevista deixi clar la diferència entre decidir-ho i ser-ho, així com amb què vivim i què no les persones asexuals en termes generals.