De l’1 al 3 de juny vam participar a l’Observatories Against LGTBI-phobia 1st International Meeting (primera trobada internacional d’observatoris contra la LGTBIfòbia). En aquesta trobada, entitats de Catalunya, Espanya i altres països del món vam participar en diverses ponències.
Divendres 1: arrenca la trobada internacional d’observatoris contra la LGTBIfòbia
Després de recollir les acreditacions i saludar a totes les persones que ens retrobàvem en aquell espai, va iniciar-se l’acte inaugural. En ella, representants de les entitats que més estan treballant a l’àmbit català van explicar-nos com veuen la situació actualment. Després de moltes bones sensacions, encara i tota la feina per fer, va ser el moment de fer via.
Servei de delictes d’odi de la Fiscalia Provincial de Barcelona
Allò que va començar de manera modesta i paral·lela a moltes altres tasques de la fiscalia de Barcelona, ha anat guanyant recursos i rellevància amb el pas del temps. Ara, la fiscalia ja compta amb més persones a banda del Miguel Ángel Aguilar, fiscal coordinador i capdavanter de la iniciativa. Sota la seva direcció, quan apareixien delictes d’odi, s’anava a buscar qui hi havia darrera. Un bon exemple en podria ser la coneguda llibreria Europa, encara que n’hi ha hagut bastants més.
Dissabte 2 de juny: taules formatives
A la primera de les taules rodones es va parlar del registre com a eina de visibilitat i garantia de drets. El registre, que en el cas de l’ACA és públic (després de les anonimitzacions que pertoquin) és la nostra millor eina de concienciació. Perquè ens agradi o no, polítiques públiques, reaccions de mitjans de comunicació… Totes aquestes coses depenen de l’impacte real de les discriminacions contra les persones. I la millor manera de conéixer-les és comptar-les i classificar-les per tal d’obtenir les estadístiques que es demanen. Pots comprovar les incidències tramitades per l’ACA a l’apartat de transparència.
La següent taula va ser sobre l’acompanyament psicosocial com a eina d’empoderament de la víctima. La clau d’aquest punt és restablir la persona victimitzada. Acompanyar-la perquè torni a l’estat previ a l’agressió. La pitjor part és quan s’interioritza, “es normalitza”, l’agressió com a quelcom legítim. Les agressions mai no ho són. Ningú no mereix ser agredit.
La jornada va finalitar amb la taula de bones pràctiques d’observatoris contra la LGTBIfòbia. Us convidem a llegir tot allò que es va explicar a Twitter. Van participar moltíssimes entitats amb molt de contingut. I prererim no resumir-ho més per no deixar-nos res d’important al tinter. A la imatge se’ns veu exposant els punts clau per a nosaltres: proximitat, responsabilitat, transparència.
Diumege 3: llibertat d’expressió o discurs d’odi? I conclusions
La pregunta que sempre ens hem de fer quan mirem de limitar expressions públiques. Intentar etiquetar com a discurs d’odi tot allò que no ens agrada és un arma de doble fil. Alhora, permetre expressions d’incitació a l’odi i la discriminació tampoc no té sentit. Cal, doncs, buscar l’equilibri.
A continuació, es van presentar les conclusions.
L’any vinent encara més a Madrid!