La Martina González Veiga parla de les necessitats de les persones asexuals

Què necessiten les persones asexuals?

Martina González Veiga intenta respondre a la pregunta sobre què necessiten les persones asexuals amb una ràpida ponència de només 20 minuts. Aquesta es va desenvolupar a les II Jornades de Sexologia.

Hi ha tantes sexualitats i formes de viure-les com persones

Això ens diu la Martina González Veiga que es va creure. Però no va veure això mateix quan l’anunci de Flex va aparéixer i les persones asexuals van començar a rebre atacs des de diverses bandes. No va ser el cas de la Martina, que va decidir posar-se del costat de les persones activistes, d’aquelles que vivien la discriminació en el seu dia a dia. Una noia asexual, que no era conscient de ser-ho, li va obrir els ulls a consulta a tota una nova realitat sexual.

Què necessiten les persones asexuals: seguint la via d’altres orientacions

Sempre que es troba una nova forma de diversitat, la tendència general és la negació i la patologització, fins que acaba arribant l’acceptació. Al vídeo es detallen les 6 fases que la majoria de professionals de la salut experimenten amb l’asexualitat, de mica en mica. El primer d’ells és la negació i, l’últim, l’afirmació.

Cal tenir en compte que el títol de la ponència és ni més ni menys que: Asexualitat, atenció des d’un model psicoafirmatiu i sexològic.

Així doncs, és normal que a continuació parli d’empoderament d’activistes. També es fa menció de la gran quantitat d’estudis científics que avalen l’asexualitat. Són molts, i cada cop més.

Prop del final, es parla de diferents activistes gràcies a la tasca dels quals l’asexualitat és visible a Espanya. I és que sense totes les perones que lluitem diàriament contra l’estigma i els abusos, l’asexualitat estaria en una situació social molt pitjor.

Asexualitat, per Martina González Veiga

Després d’aquest ràpid resum d’una ponència molt concentrada, us deixem el vídeo perquè pogueu veure’l amb tot detall. Tanquem amb una de les conclusions de la ponència

“Cap persona, per molts títols que tingui, no pot determinar l’orientació sexual de les persones.”

L'asexualitat explicada al màster de Gènere i Comunicació de la UAB i es relaciona amb feminisme

L’asexualitat al màster de Gènere i Comunicació

Al màster de Gènere i Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona es va tractar el fet asexual per segona edició.

El Màster de Gènere i Comunicació: un lloc on investigar els masclismes normalitzats

Queda poc pel final del màster i per la graduació de qui l’hagi aprovat tot (probablement, tothom, després de veure l’alt nivell que hi havia). Eren ja molts els coneixements impartits en esterotips de gènere, micromasclimes interioritzats, diversitat identitària…

Ja l’any passat vam entendre que una classe així era un desafiament i una oportunitat. Perquè d’una banda ja hi havia molta informació prèvia, atès que tot el màster té en comú temari sobre gènere i comunicació, que no tenia sentit repetir. De l’altra, hi havia la possibilitat d’analitzar el temari amb més profunditat.

Entrevistes i comunicació en general a través de vídeo, ràdio, escrits…

A l’Associació Catalana d’Asexuals hem treballat darrerament per tenir presència als mitjans per tal d’aconseguir tenir prou visibilitat. Gràcies a això, ara hi ha disponible material (i experiències personals) sobre com s’ha gestionat en cada un dels mitjans de comunicació.

Amb tot, per fer-ho bé calia aprofitar al màxim les 3h de classe del màster de Gènere i Comunicació. I per mirar-ho d’aconseguir, vam enviar amb anterioritat tot el material. El document de base amb què vam treballar provenia del centre de recursos per a supervivents asexuals. Concretament, el destinat a professionals de la salut.

Entendre com tractar les persones asexuals o entendre l’asexualitat?

Amb el material previ vam posar accent al fet que és més important saber com tractar les persones asexuals que no pas entendre l’asexualitat de manera abstracta. Això mateix vam defensar durant la sessió, de manera ímplicita. Podem dir amb orgull que en finalitzar la classe del màster de Gènere i Comunicació la idea s’havia entès. La prioritat, a l’hora de comunicar, és primer entendre i garantir el respecte cap a les persones asexuals i, posteriorment, entendre-ho bé tot.

Amb aquesta idea al cap es van revisar les estratègies comunicatives que millor han funcionat per a determinats objectius i contextos.

Entrevista en directe

Aquell mateix dimecres, just quan va acabar la classe a les 19h, començava l’entrevista a l’Álex en què va explicar sense què viuen les persones asexuals.