Notícies

Asexuals assistim al Pride amb la Comissió Unitària

L’asexualitat i la Comissió Unitària al Pride

Aquest 30 de juny vam participar a la manifestació de la Comissió Unitària del 28 de juny. Vam dur les banderes, mentre ens envoltaven moltes altres. Fins i tot a la part del ‘bloc asexual’ s’hi van veure banderes bisexuals, entre d’altres.

El manifest de la Comissió Unitària com a sorpresa agradable

Aquell mateix matí comprovàvem com l’asexualitat estava inclosa al Manifest Comissió Unitària 28 juny. En ell, hi havia un fragment que deia:

També en volem fer esment al col·lectiu de persones asexuals, volem que siguin presents en els debats i escoltar les seves demandes i necessitats.

Efectivament, aquella mateixa tarda sentíem amb il·lusió com s’esmentava que cal sentir les necessitats i allò que tenim a dir les persones asexuals. Que és tot allò que volíem. Allò que primerament necessitem. Que se’ns escolti, que no es canviïn les nostres vivències per presuposicions d’aquestes.

Podeu veure el vídeo al nostre Instagram, Facebook o Twitter.

La millor sorpresa: les persones asexuals

Durant tota la manifestació se’ns van apropar persones de l’espectre asexual. Tothom volia contribuir al caliu, subjectar encara que fos una estona les banderes. La bandera asexual i la bandera de l’ACA canviaven de mans de contínuament.

Recordem com, anant més a la cua de la manifestació, per un moment vam tenir por de no cabre a la Plaça Sant Jaume, on es feia la lectura del manifest. Afortunadament, tothom hi va cabre, però hauria estat una curiosa metàfora sobre fer tard.

Les sigles LGTBIQA+

Som conscients que algunes persones asexuals no s’han sentit acollides per la comunitat LGTBIQA+. Des de l’Associació Catalana d’Asexuals sempre hem defensat que l’asexualitat no té sentit fora del marc de les orientacions i identitats diverses. Que el lloc de l’asexualitat és al costat de la bisexualitat i l’homosexualitat, defensant que hi ha altres maneres d’estimar. I al costat de les persones trans, per deconstruir el gènere, i de tants altres col·lectius amb què interseccionem.

Amb aquest manifest, la Comissió Unitària 28J ens envia un clar missatge: volem saber què dieu. Ens toca ara recollir el testimoni i expressar-nos de manera clara, honesta i breu.

La Martina González Veiga parla de les necessitats de les persones asexuals

Què necessiten les persones asexuals?

Martina González Veiga intenta respondre a la pregunta sobre què necessiten les persones asexuals amb una ràpida ponència de només 20 minuts. Aquesta es va desenvolupar a les II Jornades de Sexologia.

Hi ha tantes sexualitats i formes de viure-les com persones

Això ens diu la Martina González Veiga que es va creure. Però no va veure això mateix quan l’anunci de Flex va aparéixer i les persones asexuals van començar a rebre atacs des de diverses bandes. No va ser el cas de la Martina, que va decidir posar-se del costat de les persones activistes, d’aquelles que vivien la discriminació en el seu dia a dia. Una noia asexual, que no era conscient de ser-ho, li va obrir els ulls a consulta a tota una nova realitat sexual.

Què necessiten les persones asexuals: seguint la via d’altres orientacions

Sempre que es troba una nova forma de diversitat, la tendència general és la negació i la patologització, fins que acaba arribant l’acceptació. Al vídeo es detallen les 6 fases que la majoria de professionals de la salut experimenten amb l’asexualitat, de mica en mica. El primer d’ells és la negació i, l’últim, l’afirmació.

Cal tenir en compte que el títol de la ponència és ni més ni menys que: Asexualitat, atenció des d’un model psicoafirmatiu i sexològic.

Així doncs, és normal que a continuació parli d’empoderament d’activistes. També es fa menció de la gran quantitat d’estudis científics que avalen l’asexualitat. Són molts, i cada cop més.

Prop del final, es parla de diferents activistes gràcies a la tasca dels quals l’asexualitat és visible a Espanya. I és que sense totes les perones que lluitem diàriament contra l’estigma i els abusos, l’asexualitat estaria en una situació social molt pitjor.

Asexualitat, per Martina González Veiga

Després d’aquest ràpid resum d’una ponència molt concentrada, us deixem el vídeo perquè pogueu veure’l amb tot detall. Tanquem amb una de les conclusions de la ponència

“Cap persona, per molts títols que tingui, no pot determinar l’orientació sexual de les persones.”

Primera trobada internacional dels observatoris contra la LGTBIfòbia

Trobada internacional d’observatoris contra la LGTBIfòbia

De l’1 al 3 de juny vam participar a l’Observatories Against LGTBI-phobia 1st International Meeting (primera trobada internacional d’observatoris contra la LGTBIfòbia). En aquesta trobada, entitats de Catalunya, Espanya i altres països del món vam participar en diverses ponències.

Divendres 1: arrenca la trobada internacional d’observatoris contra la LGTBIfòbia

Després de recollir les acreditacions i saludar a totes les persones que ens retrobàvem en aquell espai, va iniciar-se l’acte inaugural. En ella, representants de les entitats que més estan treballant a l’àmbit català van explicar-nos com veuen la situació actualment. Després de moltes bones sensacions, encara i tota la feina per fer, va ser el moment de fer via.

Servei de delictes d’odi de la Fiscalia Provincial de Barcelona

Allò que va començar de manera modesta i paral·lela a moltes altres tasques de la fiscalia de Barcelona, ha anat guanyant recursos i rellevància amb el pas del temps. Ara, la fiscalia ja compta amb més persones a banda del Miguel Ángel Aguilar, fiscal coordinador i capdavanter de la iniciativa. Sota la seva direcció, quan apareixien delictes d’odi, s’anava a buscar qui hi havia darrera. Un bon exemple en podria ser la coneguda llibreria Europa, encara que n’hi ha hagut bastants més.

Dissabte 2 de juny: taules formatives

A la primera de les taules rodones es va parlar del registre com a eina de visibilitat i garantia de drets. El registre, que en el cas de l’ACA és públic (després de les anonimitzacions que pertoquin) és la nostra millor eina de concienciació. Perquè ens agradi o no, polítiques públiques, reaccions de mitjans de comunicació… Totes aquestes coses depenen de l’impacte real de les discriminacions contra les persones. I la millor manera de conéixer-les és comptar-les i classificar-les per tal d’obtenir les estadístiques que es demanen. Pots comprovar les incidències tramitades per l’ACA a l’apartat de transparència.

La següent taula va ser sobre l’acompanyament psicosocial com a eina d’empoderament de la víctima. La clau d’aquest punt és restablir la persona victimitzada. Acompanyar-la perquè torni a l’estat previ a l’agressió. La pitjor part és quan s’interioritza, “es normalitza”, l’agressió com a quelcom legítim. Les agressions mai no ho són. Ningú no mereix ser agredit.

La jornada va finalitar amb la taula de bones pràctiques d’observatoris contra la LGTBIfòbia. Us convidem a llegir tot allò que es va explicar a Twitter. Van participar moltíssimes entitats amb molt de contingut. I prererim no resumir-ho més per no deixar-nos res d’important al tinter. A la imatge se’ns veu exposant els punts clau per a nosaltres: proximitat, responsabilitat, transparència.

Diumege 3: llibertat d’expressió o discurs d’odi? I conclusions

La pregunta que sempre ens hem de fer quan mirem de limitar expressions públiques. Intentar etiquetar com a discurs d’odi tot allò que no ens agrada és un arma de doble fil. Alhora, permetre expressions d’incitació a l’odi i la discriminació tampoc no té sentit. Cal, doncs, buscar l’equilibri.

A continuació, es van presentar les conclusions.

L’any vinent encara més a Madrid!

Imatge De Fobos y Deimos, videojoc contra la LGTB-fòbia

De Fobos y Deimos, un vídeojoc contra la LGTB+fòbia

De Fobos y Deimos és un vídeojoc ideat per l’Alexander Rodríguez Delgado, psicòleg, educador i orientador. A més a més dels estudis en psicologia, sempre ha sentit passió pels vídeojocs, que considera una eina molt poderosa en l’àmbit educatiu que no s’ha utilitzat prou. Així, té diverses publicacions al web Gaymer on ha parlat de les persones trans i també del VIH.

De Fobos y Deimos, la història de Jokin i amistats

El Jokin és estudiant de l’Acadèmia de Defensors, les persones que es dediquen a protegir tothom de les injustícies diàries. A De Fobos y Deimos, joc RPG, Jokin i altres personatges veuran de ben a prop la diversifòbia i es decidiran a combatre-la.

Qui jugui podrà anar decidint el desenvolupament del joc i la vida de Jokin. Un total de 7 personatges més s’uneixen a Jokin, amb habilitats, experiències i conflictes interns propis. Durant el joc, a més a més de la història característica, les vivències pròpies de cada personatge es descobreixen de mica en mica. És el torn de les persones que juguen: per tal d’esbrinar-les i per combatre en equip la LGTBIQA+fòbia.

De Fobos y Deimos… i l’associació d’asexuals?

Significa que hi haguem col·laborat (una miqueta) que hi apareixen personatges de l’espectre asexual? Ni confirmem ni desmentim, haureu de jugar-hi per tal d’esbrinar-ho. Sí que us avancem que ens han demanat assessorament sobre una petita part del vídeojoc.

No hem vist encara el resultat final, però per la professionalitat que vam captar, ens atrevim a fer-hi confiança.

Els videojocs amb finalitat didàctica

S’han fet abans videojocs amb finalitats educatives, però aquest és el primer RPG per combatre la LGTB+fòbia. Per a tothom que hi estigui interessat, us convidem a visitar la pàgina del projecte i us anunciem que estarà disponible a Steam el 6 de juliol. Fins llavors, podem descarregar la demo des del web oficial.