Viure sense… L’asexualitat a RAC1

Sense què vius que per a la resta de la gent és realment important? Aquesta pregunta ens van fer dimecres passat a la ràdio, en una nova entrevista on es parlava d’asexualitat a RAC1, al programa Islàndia.

No tenir carnet de conduir, no beure alcohol…

Però sense què vivim les persones asexuals? L’Albert Om fa diverses preguntes a l’Álex per tal d’intentar entendre-ho bé. Ser asexual és viure sense sexe? Ja ho ha explicat moltes vegades, però sap que la intenció del presentador és bona i ho explica una més. Ser asexual no implica viure sense sexe. Però llavors, un cop més, sense què viuen les persones asexuals? Per alguna raó hem d’estar representades al programa…

L’asexualitat i RAC1 o la visibilització de la manera més natural

Programes com Viure sense d’Islàndia ajuden a la diversitat, en apropar-la a la gent de manera ràpida, senzilla i dinàmica. Això és vital per a la plena acceptació. Encara que l’asexualitat, com a orientació sexual, no sigui una elecció, vam trobar molt enriquidor conèixer opcions com el naturalisme. I és que aquest potser se sustenta en la no sexualització dels cossos, un punt segurament proper a l’asexualitat.

Sense sexe o sense atracció sexual?

És comú que quan algú sent la paraula “asexualitat”, per etimologia, pugui pensar en l’absència d’activitat sexual. Realment, aquesta activitat sí que acostuma a ser present, en uns o altres percentatges, i probablament amb la consideració d’activitats més enllà del coit, siguin amb una o més persones o sense elles.

Cal remarcar doncs que allò que ens manca a les persones asexuals, ens agradi o no que sigui així, és l’atracció sexual dirigida cap a altres persones. Confiem en què aquesta entrevista deixi clar la diferència entre decidir-ho i ser-ho, així com amb què vivim i què no les persones asexuals en termes generals.